dimecres, 22 de setembre del 2010

Cadells Tupí i Tosca

Ja tenim entre nosaltres la segona cadellada d'en Tupí i la Tosca! Després del bon resultat de la primera, hem repetit el creuament per mantenir el nivell dels nostres cadells.
El creuament Tupí i Tosca és interessant, ja que garanteix la continuïtat en referència a la tipicitat i caràcter dels gossos. Els dos pares són molt sociables i pensem que podem contribuir a la millora de la raça.
Aquesta vegada han nascut sis cadells sans i formosos; quatre femelles i dos mascles. De colors, variats, quatre cadells de color sorra de tonalitats diferents i dos cadells negre i foc. Això si, tots amb molt bona pigmentació.
De moment, tots els cadells són molt sociables i han estat exposats des de petits a estímuls externs com sorolls, altres gossos i animals, nens, gent adulta i sobretot, hem mirat de remenar-los al màxim, per preparar-los per viure en societat. Estem molt contents perquè alguns dels cadells treballaran amb ramat quan siguin adults, tot un èxit!
Aquí podeu veure algunes fotos dels petits:












Tupí, un gos especial

Tot els gossos que hem tingut són únics i ens els estimem sense comparar-los. Quan et vols dedicar a la cria  les coses canvien. Cal ser objectiu i no tenir pa a l'ull per poder veure els punts forts i dèbils dels teus gossos. D'aquesta manera pots embrancar-te en el procés de selecció, i no ser un més de tants reproductors de gossos com n'hi ha.
El nostre pilar de cria és, a dia d'avui, en Tupí. I per què ell? Doncs perquè creiem que és un gos molt complet. No és el gos perfecte, però s'acosta molt a l'ideal que tenim al cap del què és i el què no és un gos d'atura català.


Tupí



En Tupí és un mascle potent, però gens exagerat. La seva potencia deriva d'una estructura i uns moviments impresionants, capaç de correr molt ràpid i saltar ben amunt, fent d'ell un gos resistent i adaptat al medi. D'aspecte, la paraula més adequada per definir-lo és TIPICITAT. La textura del pèl (aspre, rústic) els colors barrejats de tonalitats fosques, i sobretot l'expressió quan et mira fan que sigui un gos molt típic.
Pel què fa el caràcter, des de petit feia gal.la d'un equilibri molt interessant. Un gos que no coneix les pors, sense ser temerari. Un gos sociable. Un gos que sap comunicar amb els altres gossos i coneix molt bé la seva posició dins del grup, "parla" amb diplomàcia, com els bons gossos.
Però sobretot, el que volem destacar d'ell, és la manera de treballar, l'instint. Tot aquest equilibri emocional es transforma en un gos no agressiu amb el bestiar però capaç de fer front a qualsevol animal que se li oposi. Utilitza la força quan es necessària, mai n'abusa ni queixala a traició. Als set mesos, durant el transcurs d'un curset amb l'expert francès Etienne Serclerat, varem poder comprobar com aquest instint  aflorava sol, sense ensinistrament, i paraules del mateix Serclerat: si hagués de buscar un gos d'atura per treballar, voldria que fós com ell! ´
En Tupí és fill d'en Pardo de Campdurà i de la Cendra de Campdurà. Aquest creuament es va fer pensant en conservar i unificar dos aspectes vitals: la tipicitat per una banda, ja que els dos gossos són compactes, ràpids i l'altra aspecte és l'instint de treball amb ramat. Als dos els apassiona el bestiar, sense ser agressius, cosa important i sobretot, la Cendra, ha demostrat sempre una concentració excepcional.



Pardo de Campdurà
 

Cendra de Campdurà
  És per tots aquests motius que en Tupí és el nostre gos de referència i, els que l'han vist, poden donar fe que la descripció feta és totalment objectiva.

El gos d'atura català

Podem parlar del gos d'atura repetint les frases que descriuen els llibres existents, emprant els tòpics de sempre.
Preferim parlar sobre el gos d'atura des de la nostra experiència, basada en l'observació, la convivència i el treball amb aquesta raça de gos pastor.
El gos d'atura és un gos complet, no és el millor especialista en una disciplina concreta però és tan versàtil que es pot adecuar a quasi qualsevol tasca. Trobem gossos buscant tòfones, fent agility, alguns caçant el senglar! molts i molts gossos de companyia i sobretot, gossos treballant a peu del pastor.
Aquesta versatilitat és un dels seus majors atributs. Des del nostre punt de vista, s'ha de seleccionar (fixeu-vos que no diem criar o produir!) els gossos estables, emocionalment equilibrats, ni tímids ni agressius i que conservin l'instint i la motivació per empaitar. Un gos d'atura que ni es mira les ovelles ha perdut quelcom inexplicable.....per molt bonic que sigui!
Un altre aspecte que tenim molt en compte és la morfologia, entenent que un gos de treball, àgil i ràpid, ha de tenir una conformació física que li permeti complir amb les seves funcions. Finalment, una de les claus per seleccionar gossos d'atura és la tipicitat. Per definir aquest concepte, és tan senzill com tancar els ulls i imaginar-nos el nostre gos d'atura enmig de la terra que l'ha vist néixer, els camps, les muntanyes i realitzant qualsevol de les tasques que la vida rústica necessitva d'ell.
Per això, el nostre gos d'atura ideal, combina un cos funcional, un caràcter excepcional i grans dosis de tipicitat.



Pardo de Campdurà, tipicitat en esta pur
 
Un gos d'atura no és un gos per a tothom, necessita un propietari conscient del valor d'aquesta raça i sobretot disposat a donar-li la vida que necessita. Afecte, exercici i mà esquerra són la clau per disfrutar el màxim aquesta fantàstica raça. Com deia un amic nostre....No us perdeu un company així!