diumenge, 26 de desembre del 2010

L'Oscar i la Clàudia, uns propietaris afortunats

En un anterior post, parlàvem del Murri, un gosset negre i foc que viu amb l'Oscar, la Clàudia i la Greta (border collie). Doncs bé, avui, dia de Sant Esteve, hem pogut probar per primera vegada en Murri amb les ovelles.
Els primers encontres són molt interessants, pots veure quina genètica porta el gos, les virtuts i els defectes sense que l'ensinistrament els hagi pogut enmascarar. De cara a un criador és molt interessant, pots comprobar si les prediccions  es compleixen o no.
Amb els nervis a flor de pell, hem vist com en Murri ha fet gal.la d'unes aptituts més que excel.lents. Cua baixa, motivació constant i molta serenitat és el que demostrat tota l'estona aquesta futura promesa. Fa temps que tenim clar que hem de buscar els gossos més equilibrats possibles, que puguin gestionar emocionalment les diferents situacions que la vida et posa davant. El treball amb ramat et permet posar a proba i veure totes aquestes aptituts.
Bé, deixem aquest post per avuí, podriem estar molta estona babejant després del què hem vist aquest matí fred però assolejat! Tan sols desitgem poder continuar aquesta bonica història i que en Murri esdevingui un gran gos de ramat.
En resum, l'Oscar i la Clàudia són dos propietaris afortunats!!!!


Els primers moments........


Bruc, el timbaler

Aquí teniu en Bruc, l'autèntic caràcter timbaler català!
LLest, simpàtic, valent i atlètic, un gran gos d'atura que tenim la sort d'haver criat a la Pleta del pallars.
En Miquel i la Sandra estan molt contents amb ell, és un gos molt agradable i molt devot de la seva propietària ;)
A més, estan començant el seu ensinistrament amb el treball de ramat. Sembla ser que demostra bones maneres, tot i que el que més n'ha d'apendre és en Miquel!
Molta sort pastors!

En Bruc, alies Bambi pels salts que fa :)))


Bambi Bruc



Treballant amb el ramat




Apunt de volar!


+ Moments fotogràfics de l'entente 2010

Doncs això, aquí us deixem amb unes fotos fetes per la Noelia de la trobada transpirinenca.... a disfrutar!


L'Albert, una guia una mica patós......

Jöele cuidant als seus "petits"



Mic, un gran petit berger!
 

Ann & Bimba

 

Passeig pel mercat medieval de Vic




Bon nadal!

Aprofitem la postal que ens ha fet arribar la Pia de bèlgica per desitjar-vos bones festes!
Com deien la Sandra i en Miquel......
 BON RAMAT I FELIÇ PASTOR 2011!

dijous, 9 de desembre del 2010

Entente transpyrénéenne

Aquests dies de pont varem participar a un Entente transpyrénéenne, una trobada d'amics que compartim la mateixa afició: el treball amb gos de ramat.
En aquest cas, la trobada la varem fer amb la gent del projecte d'atura, l'Ann Michielsen i en Jean Luc del criador du Merle Bleu de l'Autan (petit berger). Va ser molt interessant poder veure els quatre petit berger que va dur en Jean Luc en acció. Realment, treballen igual que els nostres gossos d'atura! Els diferencía el tamany i la vivacitat, ja que aquests són més actius i nerviosos  que el gos d'atura català.
Varem poder compartir opinions, donar consells uns als altres sobre la millor manera de gestionar el maneig a l'hora de treballar amb els gossos de ramat.
A part, era un dia molt important per nosaltres, ens retrobavem amb el nostre Tupí, que ha passat uns dies a casa de l'Ann per temes de reproducció i de pas, ella i en Jean Luc l'han treballat amb les ovelles. Estem molt contents de l'atenció que ha rebut el nostre Tupí i de la impressió que s'han endut els nostres amics d'ell! Un gos molt equilibrat que, donat el cas, no té cap problema per treballar amb una persona desconeguda i amb un altre idioma! La culminació de les bones sensacions va ser quan l'Albert va agafar la Tila (Tupí x Tosca) de 4 mesos i escaig i van fer el seu bateig amb el bestiar, demostrant en tot moment unes maneres més que satisfactòries! Quina energia, quina seguretat i....com corrien les ovelles! Esperem poder seguir treballant aquesta gosseta i que desenvolupi tot el seu potencial pel treball amb ramat.
En resum,molt bons dies envoltats d'amics, bones sessions de treball, bon menjar i sobretot molt d'humor! Esperem repetir aviat un altre Entente d'aquesta categoria. Gràcies Ann, Jean Luc i Joelle!!

Algunes imatges de l'Entente:


L'Ann i en Tupí
 

L'Esteve i en Jordi prenent nota
 

L'Ann i en Tupí entrenant
 

En Jean Luc i en Mic, pura energia

 

En Jean Luc i la Wap, gran distància!
 

dilluns, 29 de novembre del 2010

En Murri, un gos afortunat


Murri

La història va anar més o menys així....

-Hola Claudia! Hola Òscar! Què feu per aquí?
- Mira a fer quatre fotocòpies pels estudis de la Clàudia.
- Molt bé. Escolteu, ara que us veig als dos, tinc una proposta interessant per vosaltres......
- A si? tu diràs.
- Oi que havieu pensat en un segon gos? Recordo que em vareu dir que poder farieu criar la Greta per quedar-vos un fill d'ella.
- És cert, ens faria il.lusió! Pensem que a la Greta li fa falta un company de joc, però....per què ens ho dius?
- Tinc un gos per vosaltres. Ras i curt, un gran gos.
- Explica explica!
- És un gos d'atura mascle, negre i foc, net del meu gos en Pardu. Té un caràcter excepcional, alegre, obert, dinàmic, gens reactiu. Els grans gossos es veuen des de petits, i aquest n'és un.
- Vols dir que no ens vols vendre la moto?
- Si, teniu raó, però tinc molt clar quina moto us venc. Sabeu de sobres que no us vendria duros a quatre peles! és un gran gos i necessita gent com vosaltres, responsables, dinàmics i amb ganes de fer coses amb ell. Us animeu?  A més, podrieu treballar amb ell amb les ovelles que la gent del projecte d'atura té al costat mateix de  La Garriga!!
- Ostres, pinta molt bé el que dius.....Però clar, així en fred..... et diem algo ok?
- Ok, però recordeu que té pretendents i és un gran gos.

I al cap de dos dies......
- Albert, endavant, confiem en tot el què ens has explicat d'ell. Podem veure'l?
- Oi tant Oscar, demà mateix haig anar a veure la cadellada a casa l'Esteve, pots venir si vols. I si et convenç, doncs cap a la Garriga falta gent!


Murri i Greta, inseparables

En Murri és fantàstic .Té 18 setmanes i pesa 13kg.
És un gos molt sociable i equilibrat .No té cap mena de por i és molt valent i protector ,bastant vigilant però sense agressivitat.
Desde el primer día és l'amic inseparable de la Greta.
Gràcies Albert !!! 
  (Clàudia i Oscar, Novembre 2010)

divendres, 26 de novembre del 2010

Pia & Bonny

Com ens agrada rebre noticies d'aquest parell de belgues!!!


Pia & Bonny
 I mireu amb quina manada comparteix la vida! Quina paciència.....

dimecres, 10 de novembre del 2010

Els pastors, creadors del gos d'atura català

Els pastors, aquesta figura mítica de la nostra cultura, són els veritables responsables de que el gos d'atura actual tingui unes característiques tan marcades i típiques.
Imaginem-nos que, de tota la població de gossos que treballaven amb ovelles, n'hi havien alguns que treballaven millor que els altres. Imaginem-nos que aquests, tenien una sèrie de característiques que  els diferenciaven d'entre la resta de gossos pastors. Això sí, temps enrera, no n'hi havia prou en tenir doble esperó ni la llengua lila, els gossos havien de demostrar el seu talent.
I així es com comença la selecció de la raça, emparellant els gossos que tenien tota una sèrie de característiques físiques comunes i que, a més a més, eren molt aptes pel treball de conducció de ramat.
Els que no servien per treballar, dit molt suau, passaven a millor vida.....Eren temps difícils i no sobraven els recursos. És dur, però la selecció és així, com ho faria la naturalesa en estat salvatge.

Veiem quines característiques morfològiques buscaven els pastors catalans en els seus gossos:



Als anys setanta, una sèrie de gent amant d'aquest tipus de gos, va decidir recuperar els exemplars més típics i començar a formar la raça oficial. Recorreren massos i corrals en busca dels gossos que reunien totes aquestes condicions físiques, fixant així el tipus i que, a conseqüència, permeté redactar l'estàndard oficial de la raça.
Actualment, si gaudim d'una població de gossos d'atura estable, fixada i típìca és per la feina de recuperació que varen fer aquesta gent.
Ara però, tocaria fer un pas enrera i tornar a recuperar els gossos que, tot i ser típics morfològicament parlant, demostrin  que porten a dins l'essència de la raça: el seu caràcter.
Gossos equilibrats que, no per tal de ser aptes pel treball, vulgui dir que han de ser excessivament moguts, agressius......Res de tot això! Els millors gossos de treball són els que són emocionalment estables, equilibrats i capaços d'adaptar-se a tot.
Però el gos d'atura és quelcom més que un gos bonic i pelut, té una cosa a dins que costa d'explicar, s'ha de viure, i aquesta cosa fa que li encanti treballar, la vida a l'aire lliure i compartir moments amb el  seu "pastor".
Aquest és el gos que a La Pleta del Pallars busquem, el gos complet on morfologia i caràcter es fusionen per resultar gossos divertits, actius i equilibrats. I aquest també és el tipus de gos que la resta de criadors i seleccionadors haurien de buscar per tirar endavant la raça en bloc, tots a la una, unificant criteris.
Sigui com sigui, nosaltres continuarem amb les nostres idees de seleccionar el gos d'atura de sempre, i mantenir l'essència d'aquesta maravellosa raça.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Notícies de Bèlgica

Sempre són benvingudes notícies dels nostres cadells, i més quan es tracta de veure que les coses van bé!
La Pia ens ha enviat unes fotos i videos molt interessants. A les fotos, em pogut veure com està fent la socialització, preparant a la Bonny com a gos per competir en obediència. Obstacles, exercicis de motivació, la cridada i altres exercicis d'obediència.....tot aquest és el ventall d'experiències que estan visquen juntes.
Realment, es nota el grau de complicitat entre les dos i esperem que això només sigui el principi d'una relació de treball i amistat ben bonica.




la Bonny i l'Elgoche fent "sofing"
   Gràcies Pia per la teva informació i gràcies per fer que la Bonny esdevingui una fantàstica gossa de treball :)

Una morfologia adaptada al treball

Aquest article pretén explicar com és un gos d'atura català des del punt de vista morfològic. Altres races han patit una evolució cap a formes més sofisticades, més comercials, però que, a dia d'avui, els hi estan passant factura. Els pastors alemanys no arriben als deu anys caminant bé, els dogos alemanys amb greus problemes d'estructura, els bulldogs no poden respirar..... En fí, una vegada més, la mà de l'home ha creat autèntics monstres de l'evolució, i tot per culpa dels interessos econòmics!
Per sort, les races de treball no poden existir sense una estructura i una "carrosseria" adaptada al treball. Gossos atlètics, amb un moviment  formidable, capaços de rendir com autèntiques màquines. No serveix de res un gran caràcter i un fort instint si el cos no el pot acompanyar en les tasques de treball. I, evidentment, el contrari! Una gran carrosseria sense motor tampoc serveix de gaire......
Des del nostre punt de vista, la funcionalitat i estructura ha d'anar de braçet amb l'instint, si no, no podem parlar d'un gos complet.
A la vegada, un ha de tenir clar quins aspectes de l'estàndard sons vitals i quins secundaris. La prioritat és l'estructura, el moviment, i secundaris serien el pèl, els esperons, les orelles....tot i que amb això no volem dir que s'hagi de criar amb qualsevol cosa però, a prioritzar, sempre buscarem moviment i estructura quan parlem d'aspectes morfològics.
Fem un cop d'ull  a les parts més rellevants de l'estàndard del gos d'atura català:


dimecres, 13 d’octubre del 2010

L'aventura Belga

El passat 3 i 4 d'octubre, dos dels nostres cadells varen viatjar cap a terres foranes.
Concretament, van sortir de Bòixols el dissabte 2 d'octubre per fer nit a La Garriga, i el diumenge 3 enfilar cap a França, on ens esperaven els nostres amics Ann i Bob a la seva preciosa finca Lauriol. Allà, era el punt de trobada amb Pia Diehl, futura propietària d'una de les gossetes.



L'Esteve despedint-se de la Dolché i la Bonny
 
 El viatge va anar de fàbula, per ser tan petits es varen portar com autèntics campions! Al arrivar, primers contactes amb els gossos de l'Ann i la Pia, així com els cavalls àrabs i les ovelles! Ja ho veieu, no hi ha temps per perdre en la socialització.


L'Ann fent la primera socialització amb les seves ovelles

 Les dos gossetes viuran a Bèlgica, en famílies diferents. Dolché, la negre i foc, conviurà amb en Dirk i la Carine així com amb la Bruna, germana de la mateixa Dolché de l'anterior cadellada. Estem molt contents que ens hagin dipositat de nou la confiança a l'hora d'aquirir un nou gos d'atura i sabem del cert que viurà en òptimes condicions amb ells, gràcies!


La Bruna i la Dolché
 
L'altra gosseta, la Bonny, viurà amb la Pia i l'Erik, dos persones molt vinculades al món de l'ensinistrament i que van embrancar-se a la raça del gos d'atura a través del gos Elgoche, fill de Bimba de Campdurà (la gossa de l'Ann). Tenen pensat fer obediència i treball de ramat, i no saben prou la il.lusió que ens fa saber el futur que li espera! Confiem en la genètica de la Bonny i els hi desitgem molts anys de treball junts!



La Pia i la Bonny
 
Aprofitem per donar les gràcies a l'Ann i  en Bob per la seva ajuda. Sense ells, seria molt difícil la nostra tasca, mil gràcies!
Seguirem de ben aprop les aventures d'aquest parell de cadells a terres Belgues.....Molta sort petites!

dimecres, 22 de setembre del 2010

Cadells Tupí i Tosca

Ja tenim entre nosaltres la segona cadellada d'en Tupí i la Tosca! Després del bon resultat de la primera, hem repetit el creuament per mantenir el nivell dels nostres cadells.
El creuament Tupí i Tosca és interessant, ja que garanteix la continuïtat en referència a la tipicitat i caràcter dels gossos. Els dos pares són molt sociables i pensem que podem contribuir a la millora de la raça.
Aquesta vegada han nascut sis cadells sans i formosos; quatre femelles i dos mascles. De colors, variats, quatre cadells de color sorra de tonalitats diferents i dos cadells negre i foc. Això si, tots amb molt bona pigmentació.
De moment, tots els cadells són molt sociables i han estat exposats des de petits a estímuls externs com sorolls, altres gossos i animals, nens, gent adulta i sobretot, hem mirat de remenar-los al màxim, per preparar-los per viure en societat. Estem molt contents perquè alguns dels cadells treballaran amb ramat quan siguin adults, tot un èxit!
Aquí podeu veure algunes fotos dels petits:












Tupí, un gos especial

Tot els gossos que hem tingut són únics i ens els estimem sense comparar-los. Quan et vols dedicar a la cria  les coses canvien. Cal ser objectiu i no tenir pa a l'ull per poder veure els punts forts i dèbils dels teus gossos. D'aquesta manera pots embrancar-te en el procés de selecció, i no ser un més de tants reproductors de gossos com n'hi ha.
El nostre pilar de cria és, a dia d'avui, en Tupí. I per què ell? Doncs perquè creiem que és un gos molt complet. No és el gos perfecte, però s'acosta molt a l'ideal que tenim al cap del què és i el què no és un gos d'atura català.


Tupí



En Tupí és un mascle potent, però gens exagerat. La seva potencia deriva d'una estructura i uns moviments impresionants, capaç de correr molt ràpid i saltar ben amunt, fent d'ell un gos resistent i adaptat al medi. D'aspecte, la paraula més adequada per definir-lo és TIPICITAT. La textura del pèl (aspre, rústic) els colors barrejats de tonalitats fosques, i sobretot l'expressió quan et mira fan que sigui un gos molt típic.
Pel què fa el caràcter, des de petit feia gal.la d'un equilibri molt interessant. Un gos que no coneix les pors, sense ser temerari. Un gos sociable. Un gos que sap comunicar amb els altres gossos i coneix molt bé la seva posició dins del grup, "parla" amb diplomàcia, com els bons gossos.
Però sobretot, el que volem destacar d'ell, és la manera de treballar, l'instint. Tot aquest equilibri emocional es transforma en un gos no agressiu amb el bestiar però capaç de fer front a qualsevol animal que se li oposi. Utilitza la força quan es necessària, mai n'abusa ni queixala a traició. Als set mesos, durant el transcurs d'un curset amb l'expert francès Etienne Serclerat, varem poder comprobar com aquest instint  aflorava sol, sense ensinistrament, i paraules del mateix Serclerat: si hagués de buscar un gos d'atura per treballar, voldria que fós com ell! ´
En Tupí és fill d'en Pardo de Campdurà i de la Cendra de Campdurà. Aquest creuament es va fer pensant en conservar i unificar dos aspectes vitals: la tipicitat per una banda, ja que els dos gossos són compactes, ràpids i l'altra aspecte és l'instint de treball amb ramat. Als dos els apassiona el bestiar, sense ser agressius, cosa important i sobretot, la Cendra, ha demostrat sempre una concentració excepcional.



Pardo de Campdurà
 

Cendra de Campdurà
  És per tots aquests motius que en Tupí és el nostre gos de referència i, els que l'han vist, poden donar fe que la descripció feta és totalment objectiva.

El gos d'atura català

Podem parlar del gos d'atura repetint les frases que descriuen els llibres existents, emprant els tòpics de sempre.
Preferim parlar sobre el gos d'atura des de la nostra experiència, basada en l'observació, la convivència i el treball amb aquesta raça de gos pastor.
El gos d'atura és un gos complet, no és el millor especialista en una disciplina concreta però és tan versàtil que es pot adecuar a quasi qualsevol tasca. Trobem gossos buscant tòfones, fent agility, alguns caçant el senglar! molts i molts gossos de companyia i sobretot, gossos treballant a peu del pastor.
Aquesta versatilitat és un dels seus majors atributs. Des del nostre punt de vista, s'ha de seleccionar (fixeu-vos que no diem criar o produir!) els gossos estables, emocionalment equilibrats, ni tímids ni agressius i que conservin l'instint i la motivació per empaitar. Un gos d'atura que ni es mira les ovelles ha perdut quelcom inexplicable.....per molt bonic que sigui!
Un altre aspecte que tenim molt en compte és la morfologia, entenent que un gos de treball, àgil i ràpid, ha de tenir una conformació física que li permeti complir amb les seves funcions. Finalment, una de les claus per seleccionar gossos d'atura és la tipicitat. Per definir aquest concepte, és tan senzill com tancar els ulls i imaginar-nos el nostre gos d'atura enmig de la terra que l'ha vist néixer, els camps, les muntanyes i realitzant qualsevol de les tasques que la vida rústica necessitva d'ell.
Per això, el nostre gos d'atura ideal, combina un cos funcional, un caràcter excepcional i grans dosis de tipicitat.



Pardo de Campdurà, tipicitat en esta pur
 
Un gos d'atura no és un gos per a tothom, necessita un propietari conscient del valor d'aquesta raça i sobretot disposat a donar-li la vida que necessita. Afecte, exercici i mà esquerra són la clau per disfrutar el màxim aquesta fantàstica raça. Com deia un amic nostre....No us perdeu un company així!