En Murri, un gos afortunat



Murri


La història va anar més o menys així....

-Hola Claudia! Hola Òscar! Què feu per aquí?
- Mira a fer quatre fotocòpies pels estudis de la Clàudia.
- Molt bé. Escolteu, ara que us veig als dos, tinc una proposta interessant per vosaltres......
- A si? tu diràs.
- Oi que havieu pensat en un segon gos? Recordo que em vareu dir que poder farieu criar la Greta per quedar-vos un fill d'ella.
- És cert, ens faria il.lusió! Pensem que a la Greta li fa falta un company de joc, però....per què ens ho dius?
- Tinc un gos per vosaltres. Ras i curt, un gran gos.
- Explica explica!
- És un gos d'atura mascle, negre i foc, net del meu gos en Pardu. Té un caràcter excepcional, alegre, obert, dinàmic, gens reactiu. Els grans gossos es veuen des de petits, i aquest n'és un.
- Vols dir que no ens vols vendre la moto?
- Si, teniu raó, però tinc molt clar quina moto us venc. Sabeu de sobres que no us vendria duros a quatre peles! és un gran gos i necessita gent com vosaltres, responsables, dinàmics i amb ganes de fer coses amb ell. Us animeu?  A més, podrieu treballar amb ell amb les ovelles que la gent del projecte d'atura té al costat mateix de  La Garriga!!
- Ostres, pinta molt bé el que dius.....Però clar, així en fred..... et diem algo ok?
- Ok, però recordeu que té pretendents i és un gran gos.

I al cap de dos dies......
- Albert, endavant, confiem en tot el què ens has explicat d'ell. Podem veure'l?
- Oi tant Oscar, demà mateix haig anar a veure la cadellada a casa l'Esteve, pots venir si vols. I si et convenç, doncs cap a la Garriga falta gent!



Murri i Greta, inseparables


En Murri és fantàstic .Té 18 setmanes i pesa 13kg.
És un gos molt sociable i equilibrat .No té cap mena de por i és molt valent i protector ,bastant vigilant però sense agressivitat.
Desde el primer día és l'amic inseparable de la Greta.
Gràcies Albert !!!   (Clàudia i Oscar, Novembre 2010)

Pia & Bonny

Com ens agrada rebre noticies d'aquest parell de belgues!!!



Pia & Bonny

 I mireu amb quina manada comparteix la vida! Quina paciència.....

Els pastors, creadors del gos d'atura català

Els pastors, aquesta figura mítica de la nostra cultura, són els veritables responsables de que el gos d'atura actual tingui unes característiques tan marcades i típiques.

Imaginem-nos que, de tota la població de gossos que treballaven amb ovelles, n'hi havien alguns que treballaven millor que els altres. Imaginem-nos que aquests, tenien una sèrie de característiques que  els diferenciaven d'entre la resta de gossos pastors. Això sí, temps enrera, no n'hi havia prou en tenir doble esperó ni la llengua lila, els gossos havien de demostrar el seu talent.

I així es com comença la selecció de la raça, emparellant els gossos que tenien tota una sèrie de característiques físiques comunes i que, a més a més, eren molt aptes pel treball de conducció de ramat.

Els que no servien per treballar, dit molt suau, passaven a millor vida.....Eren temps difícils i no sobraven els recursos. És dur, però la selecció és així, com ho faria la naturalesa en estat salvatge.

Veiem quines característiques morfològiques buscaven els pastors catalans en els seus gossos:

Als anys setanta, una sèrie de gent amant d'aquest tipus de gos, va decidir recuperar els exemplars més típics i començar a formar la raça oficial. Recorreren massos i corrals en busca dels gossos que reunien totes aquestes condicions físiques, fixant així el tipus i que, a conseqüència, permeté redactar l'estàndard oficial de la raça.

Actualment, si gaudim d'una població de gossos d'atura estable, fixada i típìca és per la feina de recuperació que varen fer aquesta gent.

Ara però, tocaria fer un pas enrera i tornar a recuperar els gossos que, tot i ser típics morfològicament parlant, demostrin  que porten a dins l'essència de la raça: el seu caràcter.

Gossos equilibrats que, no per tal de ser aptes pel treball, vulgui dir que han de ser excessivament moguts, agressius......Res de tot això! Els millors gossos de treball són els que són emocionalment estables, equilibrats i capaços d'adaptar-se a tot.

Però el gos d'atura és quelcom més que un gos bonic i pelut, té una cosa a dins que costa d'explicar, s'ha de viure, i aquesta cosa fa que li encanti treballar, la vida a l'aire lliure i compartir moments amb el  seu "pastor".

Aquest és el gos que a La Pleta del Pallars busquem, el gos complet on morfologia i caràcter es fusionen per resultar gossos divertits, actius i equilibrats. I aquest també és el tipus de gos que la resta de criadors i seleccionadors haurien de buscar per tirar endavant la raça en bloc, tots a la una, unificant criteris.

Sigui com sigui, nosaltres continuarem amb les nostres idees de seleccionar el gos d'atura de sempre, i mantenir l'essència d'aquesta maravellosa raça.

Notícies de Bèlgica

Sempre són benvingudes notícies dels nostres cadells, i més quan es tracta de veure que les coses van bé!
La Pia ens ha enviat unes fotos i videos molt interessants. A les fotos, em pogut veure com està fent la socialització, preparant a la Bonny com a gos per competir en obediència. Obstacles, exercicis de motivació, la cridada i altres exercicis d'obediència.....tot aquest és el ventall d'experiències que estan visquen juntes.
Realment, es nota el grau de complicitat entre les dos i esperem que això només sigui el principi d'una relació de treball i amistat ben bonica.





la Bonny i l'Elgoche fent "sofing"

   Gràcies Pia per la teva informació i gràcies per fer que la Bonny esdevingui una fantàstica gossa de treball :)

Una morfologia adaptada al treball

Aquest article pretén explicar com és un gos d'atura català des del punt de vista morfològic. Altres races han patit una evolució cap a formes més sofisticades, més comercials, però que, a dia d'avui, els hi estan passant factura. Els pastors alemanys no arriben als deu anys caminant bé, els dogos alemanys amb greus problemes d'estructura, els bulldogs no poden respirar..... En fí, una vegada més, la mà de l'home ha creat autèntics monstres de l'evolució, i tot per culpa dels interessos econòmics!

Per sort, les races de treball no poden existir sense una estructura i una "carrosseria" adaptada al treball. Gossos atlètics, amb un moviment  formidable, capaços de rendir com autèntiques màquines. No serveix de res un gran caràcter i un fort instint si el cos no el pot acompanyar en les tasques de treball. I, evidentment, el contrari! Una gran carrosseria sense motor tampoc serveix de gaire......

Des del nostre punt de vista, la funcionalitat i estructura ha d'anar de braçet amb l'instint, si no, no podem parlar d'un gos complet.

A la vegada, un ha de tenir clar quins aspectes de l'estàndard sons vitals i quins secundaris. La prioritat és l'estructura, el moviment, i secundaris serien el pèl, els esperons, les orelles....tot i que amb això no volem dir que s'hagi de criar amb qualsevol cosa però, a prioritzar, sempre buscarem moviment i estructura quan parlem d'aspectes morfològics.
Fem un cop d'ull  a les parts més rellevants de l'estàndard del gos d'atura català: