dilluns, 24 de gener del 2011

Hivern, temps de neu

Mireu quines fotos ens envia la Pia des de Bèlgica.....quina enveja! sana eh???!!!
Enveja pel paisatge nevat, com deuríen disfrutar tota aquesta colla passejant amb els seus gossos d'atura enmig de tanta neu.... i enveja per la facilitat de reunir-se, compartir, i sobretot disfrutar que demostren els nostres companys belgues.
Una abraçada!



dijous, 20 de gener del 2011

Una mica d'història

Aquí teniu el Tac i la Iris, dos dels gossos referents en la història del gos d'atura català dins del circuit d'exposicions de morfologia.
Aquesta foto és de l'exposició canina de barcelona del 1929.
Fixeu-vos en la tipicitat dels exemplars:

dimecres, 5 de gener del 2011

L'avi Pardu



L'avi Pardu
 
Fa temps que pensem dedicar-li un post a l'avi Pardu, pare d'en Tupí i un dels gossos fundadors de la línia de cria de la Pleta del Pallars.
En Pardu té una història curiosa; Criat per l'elena Colls de Campdurà, va viure tres anys amb un pastor, aprop de Camprodón; llavors va passar un any a Girona i, des de fa quatre anys viu amb l'Albert. Coses de la vida.
La veritat és que en Pardu és per nosaltres un gos d'atura referent. Té una morfologia i una estructura excel.lent, de mida mitjana, rústic i fort.
Un dels seus atributs és l'instint per treballar amb ramat. Cua baixa, no borda i gens agressiu, tot i que és un gos que no fa enrera davant de cap tipus de bestiar!
Però el millor d'aquest gran gos és el seu cor. Quan hom parla del caràcter pastor, per nosaltres en Pardu l'encarna de ple. Devot del seu "pastor", dolç i afectuós amb ell i indiferent amb la resta del món, sense fer mai un lleig a ningú, simplement viu pel seu propietari.
Tenim la sort que transmet molt bé en els seus descendents aquestes característiques, tan físiques com psíquiques. Actualment en Pardu té un desena de fills i una vintena de néts, fet que avala aquesta qualitat genètica.
Esperem gaudir molts més anys de la companyia d'aquest gran gos i, sigui com sigui, la seva sang ja corre pels gossos de la Pleta del Pallars.

en Pardu i l'Albert

treball de ramat

dilluns, 3 de gener del 2011

Un tandem perillós ;)

Fa uns dies vem rebre fotos de la Bruna i la Dolché, germanes de pares (Tosca i Tupí) però de diferent cadellada.
Jutjant per les fotos, fan pinta de que les dos juntes han de ser força perilloses!!! I és que són gosses molt llestes i actives.
Desitgem a la família de la Carine i en Dirk que disfrutin molt d'aquell parell de gossetes d'atura tan maques.
Una abraçada des de Catalunya!

Bruna
Dolché

diumenge, 2 de gener del 2011

Trobada generacional

Avui diumenge, i per començar amb bon peu l'any, hem reunit uns quants gossos de la Pleta del Pallars. L'excusa: fer un petit test d'instint amb els cadells i treballar els adults amb les ovelles. La realitat: treballar amb les ovelles i esmorzar de pastors!!!
Ens feia il.lusió reunir les tres generacions dels gossos de la Pleta: l'avi Pardu, el pare Tupí i els fills Murri i Til.la
Hem treballat la Tosca i en Tupí, i hem fet unes corredisses amb la Til.la i en Murri. Aquests darrers són fills de la Tosca i en Tupí, i ara ronden els 5 mesos. La veritat és que estem molt contents d'ells dos, per l'edat que tenen demostren un interés molt bonic!
L'Esteve ha seguit practicant amb la posició de balanç, cada dia millor i cada dia amb més compenetració amb en Tupí. La Clàudia ha pogut veure en situ com en Murri es movia entre ovelles com si ho hagués fet tota la vida! Grandíssim Murri ;)
En resum: esmorzar, ovelles i gossos d'atura, algú sap com començar millor l'any???

Imatges de la trobada generacional:

Germans: Til.la i Murri

Pares i fills

les tres generacions
 

L'avi, el pare i els fills