Aquest article pretén explicar com és un gos d'atura català des del punt de vista morfològic. Altres races han patit una evolució cap a formes més sofisticades, més comercials, però que, a dia d'avui, els hi estan passant factura. Els pastors alemanys no arriben als deu anys caminant bé, els dogos alemanys amb greus problemes d'estructura, els bulldogs no poden respirar..... En fí, una vegada més, la mà de l'home ha creat autèntics monstres de l'evolució, i tot per culpa dels interessos econòmics!
Per sort, les races de treball no poden existir sense una estructura i una "carrosseria" adaptada al treball. Gossos atlètics, amb un moviment formidable, capaços de rendir com autèntiques màquines. No serveix de res un gran caràcter i un fort instint si el cos no el pot acompanyar en les tasques de treball. I, evidentment, el contrari! Una gran carrosseria sense motor tampoc serveix de gaire......
Des del nostre punt de vista, la funcionalitat i estructura ha d'anar de braçet amb l'instint, si no, no podem parlar d'un gos complet.
A la vegada, un ha de tenir clar quins aspectes de l'estàndard sons vitals i quins secundaris. La prioritat és l'estructura, el moviment, i secundaris serien el pèl, els esperons, les orelles....tot i que amb això no volem dir que s'hagi de criar amb qualsevol cosa però, a prioritzar, sempre buscarem moviment i estructura quan parlem d'aspectes morfològics.Fem un cop d'ull a les parts més rellevants de l'estàndard del gos d'atura català:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada